Descansar no és fallar: la culpa de no estar bé

Alguna vegada t'has sentit culpable… per no estar bé?

Avui escric aquest article per parlar-te de culpa i necessitats. Estic ben segura que no és la primera vegada que llegeixes sobre aquest tema, els terapeutes en parlem sovint. I no és casualitat, sinó que són aspectes que vivim en el dia a dia, per això, és necessari que hi posem el focus.

A l’hora d’escriure aquest article, que de fet és el primer d’aquest blog, parteixo de la meva pròpia experiència. No sé si a tu t’ha passat mai, però sovint quan no em trobo bé de salut em sent malament, no pel meu estat de salut (que seria el que és coherent) sinó pel fet de no estar bé. És prou surrealista, no trobes?

Em sent culpable perquè aquell dia no podré treballar, com si estigués enganyant algú… I com si descansar fos fallar o com si el meu valor depengués de rendir. En aquesta situació entro en un bucle que em confon i em costa prendre una decisió. I aprofito per dir-te una cosa: darrere la culpa, gairebé sempre hi ha una necessitat no atesa.

El que m’ha ajudat per sortir d’aquesta espiral és fer-me una pregunta molt senzilla. Te la faig a tu també: si una companya de feina t’expliqués que li està passant això mateix, què li diries? En respondre, apareix una empatia que sovint oblido tenir amb mi. I aleshores puc començar a aplicar-me-la.

Potser a tu també et passi, que t’és més fàcil donar cap a fora que donar-te cap a dins. Crec que ens hi han educat així, i ara aquí, tenim l’oportunitat de reeducar-nos per estar millor amb nosaltres mateixes i amb el que necessitem.

Estimada, vull insistir-te en les teves necessitats. Si et demano què necessites ara mateix, què em contestes? Saps el que realment necessites en aquest instant? Si ho saps, enhorabona, perquè no sempre és fàcil saber-ho. Si no ho saps, et faig una proposta:

Posa’t una cançó que et motivi, moguda, rítmica, que et faci moltes ganes de ballar. I balla, dona-ho tot a la teva pista de ball casolana improvisada, deixa que el teu cos se senti lliure i faci tot el que vulgui (ningú no et veu). Nota com s’accelera el teu cor i tots els músculs del teu cos s’escalfen (no et facis mal, sobretot si tens problemes de salut).

Just en aturar el moviment, et torno a demanar: què necessites ara?

Les teves necessitats no són un caprici.

Són una brúixola.

Escoltar-les no et fa menys forta.

Et fa més íntegra.